El Típic (el ball parlat anomenat a la manera de Sant Quintí) s’ha pogut mantenir gracies a la transmissió oral que han anat fent els membres de la colla cap a noves generacions, òbviament, amb petites variacions degut a la ja dita transferència oral i per motius polítics, com ara després de la guerra civil a l’obligar-lo a dir tot en castellà.

El Típic es d’origen desconegut però si se sap que, aproximadament, és una versió vuitcentista, es a dir, del 1800 fins cap a finals de la dècada del 1880.

El Típic representa la lluita entre l’exèrcit del mal i el bé, la curiositat d’aquest acte, en diferència amb altres actes sacrementals, és que acaba la lluita amb empat i el Llucifer convoca un altre combat per l’any següent.

L’organització del Ball de Diables de Sant Quintí sempre ha sigut la mateixa, tant per la cercavila o dalt de l’escenari.

La formació és de forma rectangular amb dos fileres de 4 diables al costat, la Diablessa està al davant de tots enmig dels dos primers diables de cada filera guiant l’exèrcit per allà on passa. El Llucifer al darrere de tot, al costat dret hi va Sant Miquel i a l’esquerra l’àngel. El primer diable que es troba el Llucifer a la seva dreta es el Primer Borró i, a l’esquerra, l’Alferes. Darrere seu hi van dos timbalers i els portadors de carretilles que tanquen el pas de l’exèrcit.

El Toc de timbals respon al pas de tota la colla guiant el ritme del desplaçament. El toc es senzill però amb molta historia.